Crònica Tappa 1

Text de Carles Sarroca

18 d'agost de 2021

Són quarts de sis, ens llevem i comencem a preparar l’esmorzar. Tenim tanta son com nervis. Avui comença el Tour du Mao. Si tot va bé, serà un viatge de 5 dies per unir Lleida i Monza; les ciutats on viu i on va néixer el Mao. El Mao i jo ho farem en bicicleta i la Marina ens acompanyarà amb la furgoneta i ens anirem trobant a les ciutats on pararem a dormir. A ella, les gràcies més grans i de cor! 

Després de mesos d’organització i preparació ha arribat el dia. Els dubtes hi són però ara no hi ha marxa enrere. Ens vestim, omplim bosses de menjar, agafem les bicicletes i sortim cap a la Paeria de Lleida. 

Quina sorpresa quan hi arribem! Han vingut un bon grapat de familiars i amics per acomiadar-nos i donar-nos ànims! També hi ha una colla de nerviosos que volen acompanyar-nos en bici fins a Balaguer. A tots ells, gràcies! 

A les set tocades sortim de Lleida cap a la capital de la Noguera. Es nota que tenim energia, sortim a bon ritme.  Penso que a aquest ritme jo no arribo ni a la Seu d’Urgell! Fem cafè a la plaça porxada més gran de Catalunya i continuem en direcció als Pirineus. Voregem el riu Sió fins a Agramunt i anem passant per poblets de la Noguera cap a Vilanova de l’Aguda.  Enfilem un portet que ens portarà a trobar la C-14 fins a Oliana. El Mao va animat! Ai mare, a aquest ritme gasto les cames avui! Voregem el pantà d’Oliana. Sort que no podem entrar als túnels i els passos alternatius per la vora del pantà ens donen treva de cotxes i camions i podem anar xerrant.  El vent que bufa del sud ens ajuda a arribar més ràpid del pensat a la Seu d’Urgell. Sort d’això perquè el genoll fa estona que avisa! 

Fem parada obligada al Velocafé de l’amic Ferran. Ens han preparat un esmorzar de categoria per recuperar forces i hem conegut al Peter Sagan i al seu germà Juraj que també han triat el Velo per fer el cafè! Esmorzats i amb els bidons plens enfilem cap a Andorra. Aquí, per mi, comença la pujada del dia. Són 45 Km fins arribar al port d’Envalira. 

Creuem la primera frontera; aquella que tants cops vam creuar en cotxe de petits per anar a comprar sucre. Ja som a Andorra i aquí no hi ha res pla. Cotxes i més cotxes que afortunadament tenen respecte pels ciclistes. Podríem dir que Andorra és un seguit de pujades que s’enfilen cada cop més per arribar als peus d’Envalira. L’escalada comença a Andorra la Vella i ens farà pujar 1350 metres en 26 quilòmetres. Fa calor, molta calor! Per sort ens espera la Marina a mitja pujada de Canillo. Ens ha portat beguda isotònica, aigua freda i gel pels bidons. Amb això ja podem acabar d’escalar el port amb carretera més alt dels Pirineus de forma digna.

La cosa puja però anem fent. Ens adelanten els germans Sagan. Van com fletxes però ens saluden. Podríem pujar més ràpid però s’ha de guardar forces. Queden 4 dies més per endavant i volem arribar al final. Trobem els primers llacets del tram final de la collada.  Sembla que veiem el final. Des del capdamunt del port tot és baixada. Un cop a dalt l’esforç més gran d’avui estarà fet. Arribem als 2409 m i ens espera la Marina. Quina abraçada!

Les sensacions són bones: el genoll molesta però les cames responen bé i les forces no afluixen. 

Ens topem un altre cop amb els germans Sagan, ens saludem per la tercera vegada. Els no paren de pujar i baixar ports. Nosaltres amb una vegada ja en tenim prou, perquè anem a poc a poc i perquè anem lluny.

Paravent i avall! Ens esperen 30 quilòmetres de descens fins arribar a Ax-les-Thermes. El pas de la Casa es baixa ràpid. Avancem cotxes que fan nosa pel ziga-zaga del port. El costat francès sembla més dur, sort que hem pujat pel costat Andorrà! Els últims quilòmetres passen de pressa tot i tenir el vent de cara.

Arribem al final de la primera etapa i ens espera la Marina. Fem foto al costat de l’església i veiem el cartell de Col de Chioula. Serà el nostre despertar demà. Estem contents i l’alegria supera el cansament!    

Ax-les-Thermes és tranquil però força turístic. Seiem a les termes i posem els peus en remull a l’aigua tèbia. Un cop recuperats agafem les maletes, la nevera i el menjar i anem cap a la casa que tenim llogada. Són quarts de vuit i encara hem de dutxar-nos, sopar, fer estiraments i descansar bé.  Demà serà un dia llarg i cal anar a dormir aviat. Bona nit!

Fins demà!

STRAVA - Tappa 1

Rispondi

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.

%d blogger hanno fatto clic su Mi Piace per questo: